Des del bloc del SBC sempre us tenim informats de les darreres notícies del panorama del bowling català. Avui us oferim una resum de les opinions més destacades que han valorat el reconeixement de la Selecció Catalana de Bitlles i Bowling:

Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya
(22/10/2008)

Divendres, el Tribunal Confederal de Suïssa ens va donar una alegria, el fet jurídic més important en la història de les seleccions catalanes. Parlo de la sentència que avala la Federació Catalana de Bitlles com a membre de ple dret a la federació internacional, un estatus adquirit fa un any, però que va ser recorregut per la federació espanyola. Divendres, l'última instància a la qual podia recórrer l'espanyola, va donar validesa a l'admissió de la catalana, ratificada ja pel Tribunal d'Arbitratge Esportiu.

Ha fixat un precedent molt, molt important. És el primer cas en què una federació catalana és admesa en una federació internacional reconeguda pel COI on hi ha una federació espanyola.

Tenim tota la raó jurídica de la nostra part. I això és un triomf de la llibertat, en tant que el ingrés de la Federació Catalana no va contra res ni contra ningú, és la defensa dels drets d’una Federació i d’uns esportistes.

Una sentència històrica per al reconeixement de les seleccions catalanes i la internacionalització del nostre esport. Felicitats a tots els que ho han fet possible.

Sense cap mena de dubte, el reconeixement internacional de la federació catalana de bitlles i bowling, és la notícia esportiva de l’any que més em plau per tot el que significa. D’entrada és un reconeixement més de l’esport català però hi ha detalls que el fan especial, i molt:

La federació catalana de bitlles i bowling, FCBB, té la gràcia de gestionar un esport de molta tradició, les bitlles catalanes, que passen per ser una de les modalitats esportives catalanes més antigues i la que més clubs té en aquesta federació, i un altre, el bowling, d’arrels molt diferents que destaca sobretot per la gran quantitat de practicants que té a tot el món.

De la federació internacional d’aquest esport, FIQ, del francès Quilleurs, en són membres també les federacions de països com Escòcia, Espanya, França i Gal•les, entre molts d’altres. Catalunya hi apareix com a 50è membre europeu des de fa setmanes. I la normalitat impera. Sabrà Espanya acceptar un enfrontament esportiu amb Catalunya?

Finalment, la FIQ, és una federació reconeguda pel Comitè Internacional Olímpic, és a dir, tot i que no és un esport olímpic perquè no forma part dels 35 esports que formaran part del programa dels propers jocs olímpics, sí que forma part d’una altra llista, diguem-ne selecta, de federacions esportives internacionals, que per l’extensió de la seva pràctica sobretot, reben un reconeixement especial del CIO. Un grup on fins ara només hi teníem el corfbol.

Tot plegat fa que aquest reconeixement sigui especialment rellevant i exemplar i motivi a treure’s el barret davant la feina feta i la discreció mantinguda per la federació catalana i especialment pel seu president, en Joan Ricart. Moltíssimes gràcies!

No tinc cap dubte que aquest és el camí i que el temps demostrarà que és només treballant pel reconeixement internacional que l’esport català pot acabar de fer-se gran.
I és que no hi ha lloc pel dubte: l’acabarem portant!

Lluís Paluzie (1/9/2008)

La conclusió final de la Sentència del Tribunal Arbitral de l’Esport de 23 d’abril de 2008 sobre el conflicte entre les Federacions catalana, espanyola i internacional de Bitlles, referma i ratifica la decisió de l’Assemblea General de la FIQ (Federació Internacional de Bitlles) de 30 d’agost de 2007, d’admetre la Federació Catalana de Bitlles, com a membre de ple dret d’aquesta Federació internacional i, en conseqüència, es rebutja l’apel•lació de la Federació espanyola.

Aquesta conclusió és molt important pel futur de l’esport català, atès que clarifica i ratifica uns principis que s’han defensat des de Catalunya i que cal tenir sempre presents:

- El primer d’ells, és que l’estructura i normativa que regula l’esport en general, es basa simplement en l’aplicació del dret d’associació i en la subjecció estricta al dret privat per part de la societat civil.

Sobre aquesta qüestió cal destacar que el TAS fonamenta la seva decisió únicament sobre les regles del dret privat aplicable i, en particular, els estatuts de la Federació internacional que va adoptar la resolució.

- El principi de que les entitats esportives es caracteritzen per la seva independència respecte els poders polítics dels Estats o Internacionals i només estan subjectes al dret privat corresponent, també ve reflexat en la sentència del TAS, que entén que cal prioritzar en el debat polític el principi de la independència i de l’autonomia de les Federacions internacionals, especialment en matèria de la seva organització.

La Jurisprudència del TAS en aquest supòsit reconeix que les assemblees generals de les Federacions internacionals tenen la competència final sobre qualsevol qüestió lligada a l’afiliació de nous membres, essent-ne una competència discrecional que atorga un marge molt ample d’apreciació , i en aquest cas, la FIQ té per norma una política oberta i flexible, tot manifestant-se favorable a admetre territoris que no són membres de la ONU.

- Sobre aquest principi de la independència, el Tribunal manifesta que seria inconcebible imposar a una federació internacional l’aplicació o el deure de tenir en compte el dret propi de cada un dels seus membres. Per tot això, el Tribunal no pot considerar en aquest litigi les disposicions legals espanyoles en matèria de dret esportiu i, per tant, no tracta les qüestions relatives a un eventual conflicte entre les disposicions del dret català i les del dret espanyol en matèria esportiva, així com la seva constitucionalitat.

Atès el que precedeix, el Tribunal Arbitral considera que la FIQ ha respectat la lletra i l’esperit dels seus Estatuts en aquest procediment que ha conduït a l’admissió de la Federació catalana de Bitlles i Bowling.

En conclusió:

- L’estructura mundial de l’esport federat és essencialment privada; està constituïda i estructurada per entitats esportives privades.

- Catalunya té competència exclusiva en matèria d’esport.

- Les federacions esportives catalanes són ens purament privats que, al contrari de les federacions espanyoles, no desenvolupen funcions públiques per delegació del Govern.

- Per a que les seleccions esportives catalanes puguin participar en esdeveniments esportius internacionals de caràcter oficial, han de ser invitats per qui els organitza i regula, o bé han d’aconseguir prèviament la integració com a membres de les corresponents federacions internacionals.

- Les qüestions conflictives que es plantegin sobre aquesta possible participació de les federacions catalanes i les seves seleccions s’haurien de resoldre dins el marc esportiu establert, sense cap intervenció de les administracions publiques. És a dir, haurien de prevaler estrictament els principis esportius i la voluntat del país esportiu a participar.

En definitiva un Estat, com és el cas de Gran Bretanya que no posa cap dificultat a l’activitat de les seleccions de les nacions que la composen, assoleix més riquesa esportiva quan la seva activitat internacional està oberta a molts més elements actius del món esportiu.